Generative artificial intelligence use in nursing bachelor's theses: A qualitative study of students' technology integration and learning
Les investigadores vinculades al grup de recerca GREISI (UdL–IRBLleida) han publicat recentment a la revista Nurse Education Today l’article “Generative artificial intelligence use in nursing bachelor's theses: A qualitative study of students' technology integration and learning”. El treball, signat per Olga Masot, Rosa Mar Alzuria-Alós, Judith Roca, Alba Torné-Ruiz, Aida Bonet, Laia Selva-Pareja, Eva Barallat-Gimeno i Elena Paraíso-Pueyo, analitza com l’alumnat d’Infermeria incorpora la intel·ligència artificial generativa en l’elaboració i la defensa del Treball de Fi de Grau.
Aquest estudi qualitatiu explora les pràctiques relacionades amb la intel·ligència artificial generativa durant la preparació del Treball de Fi de Grau, el grau d’integració d’aquesta tecnologia, la seva vinculació amb l’aprenentatge i les barreres i els elements facilitadors percebuts per l’alumnat. Per interpretar els diferents usos, les investigadores utilitzen el model SAMR, que diferencia quatre nivells progressius d’integració tecnològica: substitució, augment, modificació i redefinició. Aquest marc permet distingir entre els usos que simplement reemplacen o milloren eines tradicionals i aquells que transformen de manera més profunda les activitats acadèmiques i els processos d’aprenentatge.
En l’estudi van participar 66 estudiants de l’últim curs del grau en Infermeria que havien utilitzat eines d’intel·ligència artificial generativa durant la preparació o la defensa del seu Treball de Fi de Grau. Les dades es van recollir mitjançant un qüestionari qualitatiu amb preguntes obertes, elaborat específicament per a la recerca i validat per un grup d’expertes en metodologia qualitativa, educació infermera i tecnologies digitals. Posteriorment, les respostes es van examinar mitjançant una anàlisi temàtica per identificar els principals patrons d’ús i la seva contribució al procés formatiu.
Els resultats mostren que l’ús de la intel·ligència artificial generativa comprèn diferents nivells d’integració tecnològica. En els nivells de substitució i augment, l’alumnat la utilitza principalment per corregir el llenguatge, millorar el registre acadèmic i gestionar les referències bibliogràfiques. A mesura que augmenta el grau d’integració, la tecnologia assumeix un paper més rellevant en la construcció del coneixement i en el desenvolupament de les pràctiques acadèmiques. Les barreres i els elements facilitadors identificats condicionen aquest pas des d’usos fonamentalment instrumentals fins a pràctiques d’aprenentatge més transformadores.
L’article conclou que la intel·ligència artificial generativa ja influeix de manera significativa en la forma com l’alumnat d’Infermeria construeix coneixement i desenvolupa les competències acadèmiques associades al Treball de Fi de Grau. Una integració més profunda pot afavorir l’autonomia i el pensament crític, sempre que l’ús d’aquestes eines sigui reflexiu, èticament responsable i coherent amb els objectius formatius de la disciplina infermera. En aquest sentit, els resultats reforcen la necessitat d’incorporar formació específica en alfabetització en intel·ligència artificial, orientacions acadèmiques clares i estratègies docents que permetin aprofitar-ne el potencial sense substituir el judici crític ni la responsabilitat de l’estudiant sobre el treball elaborat.
An innovative multimodal simulation with aging suits and self-assigned roles to promote age-inclusive nursing education
Les investigadores del grup de recerca GREISI (UdL–IRBLleida) han publicat recentment a la revista Clinical Simulation in Nursing l’article “An innovative multimodal simulation with aging suits and self-assigned roles to promote age-inclusive nursing education”. El treball està signat per Aida Bonet, Teresa Botigué, Montserrat Sanromà-Ortiz, María Delgado-Velasco, Susana Maria Monge-Sevilla i Eva Barallat-Gimeno.
Aquest estudi aborda l’edatisme en l’àmbit de l’educació infermera i la necessitat de preparar els futurs professionals per oferir una atenció equitativa, individualitzada i respectuosa a les persones grans. Amb aquesta finalitat, les investigadores van dissenyar una experiència de simulació multimodal que combina l’ús d’un vestit simulador de l’envelliment, l’assignació autònoma de diferents rols, la realització d’activitats sota control del temps i diverses dinàmiques de reflexió guiada. Aquesta combinació permet experimentar les limitacions funcionals i sensorials associades a l’envelliment des de perspectives diferents, adaptant la participació a les preferències i formes d’aprenentatge de l’alumnat.
Es tracta d’un estudi qualitatiu descriptiu en el qual van participar 162 estudiants d’Infermeria. L’aprenentatge percebut i els possibles canvis d’actitud envers l’envelliment es van explorar mitjançant la creació de núvols de paraules i l’anàlisi de 50 diaris reflexius elaborats després de la simulació. Aquesta aproximació va permetre estudiar no només els coneixements adquirits, sinó també les emocions, les percepcions i les reflexions generades per l’experiència.
Els resultats es van organitzar en dos grans temes. El primer presenta la simulació multimodal com una experiència d’aprenentatge significativa i transformadora, capaç de promoure una major consciència sobre les dificultats vinculades a l’envelliment i d’afavorir canvis personals i actitudinals. El segon posa de manifest els reptes que comporta oferir unes cures individualitzades, especialment pel que fa a la diversitat de necessitats, la promoció de l’equitat, la importància de les habilitats relacionals i la tensió existent entre les limitacions de temps dels entorns assistencials i la prestació d’unes cures de qualitat.
L’article conclou que aquesta metodologia contribueix a aprofundir en la comprensió del procés d’envelliment i a fomentar una mirada més empàtica, respectuosa i centrada en la persona. La combinació de simulació estructurada, rols escollits pel mateix alumnat, activitats temporitzades i reflexió posterior afavoreix el pensament crític i ajuda els futurs professionals a reconèixer que les persones grans constitueixen un col·lectiu divers, amb ritmes, capacitats i necessitats diferents. La proposta es presenta, a més, com una eina docent estructurada i replicable que pot facilitar la incorporació d’una perspectiva inclusiva de l’edat en la formació universitària en Infermeria.
Self-compassion, positive mental health, and empathy in nursing students: A structural equation modelling approach
Un equip investigador amb participació de membres del grup de recerca GREISI (UdL–IRBLleida) ha publicat recentment a la revista Nurse Education Today l’article “Self-compassion, positive mental health, and empathy in nursing students: A structural equation modelling approach”. El treball, signat per Montserrat Sanromà-Ortiz, Judith Roca, Alba Torné-Ruiz, Daniel Medel, Glòria Tort-Nasarre i Aida Bonet, analitza la relació entre l’autocompassió, la salut mental positiva i l’empatia en estudiants del grau en Infermeria.
L’estudi parteix de la importància de l’empatia per oferir unes cures infermeres humanitzades, tot assenyalant que aquesta competència es pot veure afectada per les exigències dels entorns acadèmics i clínics. En aquest context, el treball examina el paper de la salut mental positiva —entesa com el benestar emocional, psicològic i social— en l’associació entre l’autocompassió i la capacitat de connectar empàticament amb les altres persones.
Es tracta d’un estudi observacional, analític i transversal en el qual van participar 402 estudiants d’Infermeria d’una universitat pública. Les persones participants van respondre instruments validats per mesurar l’autocompassió, l’empatia i la salut mental positiva. Posteriorment, les dades es van analitzar mitjançant un model d’equacions estructurals amb variables latents, una metodologia que permet estudiar simultàniament les relacions estadístiques entre aquests tres constructes.
Els resultats mostren que una major autocompassió s’associa positivament amb una millor salut mental positiva i que, al seu torn, aquesta es relaciona positivament amb l’empatia. L’efecte indirecte de l’autocompassió sobre l’empatia a través de la salut mental positiva també va ser positiu. Tanmateix, quan es controlava estadísticament el paper de la salut mental positiva, l’efecte directe entre autocompassió i empatia era negatiu, fet que indica un patró de mediació inconsistent i que requereix una interpretació prudent. El model va explicar el 59,6 % de la variabilitat de la salut mental positiva i el 19,3 % de la variabilitat de l’empatia.
L’article conclou que el benestar emocional, psicològic i social pot constituir una base important per al desenvolupament de les competències relacionals dels futurs professionals d’infermeria. En aquest sentit, promoure l’empatia no hauria de limitar-se únicament a l’entrenament en habilitats comunicatives o interpersonals, sinó que els plans d’estudis podrien incorporar també estratègies de promoció de la salut mental positiva, l’autocompassió i la regulació emocional, amb l’objectiu d’afavorir unes cures més empàtiques i humanitzades. No obstant això, el disseny transversal de l’estudi no permet establir relacions causals i l’ajust del model estadístic aconsella interpretar els resultats amb cautela.
Perceptions of artificial intelligence in nursing students: A qualitative meta-synthesis based on the UTAUT2 model
Un equip investigador de la Universitat de Lleida, amb participació de membres del grup de recerca GREISI (UdL–IRBLleida), ha publicat recentment a la revista Nurse Education Today l’article “Perceptions of artificial intelligence in nursing students: A qualitative meta-synthesis based on the UTAUT2 model”. El treball, signat per Aida Bonet, Glòria Tort-Nasarre, Jordina Domènech-Sorolla, Olga Monistrol, Carla Camí i Daniel Medel, analitza com perceben els estudiants d’infermeria la incorporació de la intel·ligència artificial en la seva formació acadèmica.
Aquest estudi presenta una metasíntesi qualitativa deductiva basada en el marc metodològic de Dixon-Woods i utilitza el model UTAUT2 —Teoria Unificada d’Acceptació i Ús de la Tecnologia 2— per interpretar els factors que influeixen en l’acceptació i l’ús de la intel·ligència artificial. La revisió parteix d’una cerca sistemàtica realitzada entre l’octubre de 2024 i el juliol de 2025 a les bases de dades PubMed, CINAHL i Web of Science, i inclou estudis qualitatius i resultats qualitatius d’estudis de mètodes mixtos publicats entre 2020 i juliol de 2025. La qualitat metodològica es va valorar mitjançant l’instrument QARI del Joanna Briggs Institute i es van tenir en compte les directrius ENTREQ per garantir la transparència del procés de síntesi.
Els resultats mostren que els estudiants d’infermeria valoren la intel·ligència artificial com una eina capaç de millorar l’aprenentatge, facilitar l’accés a la informació i augmentar l’eficiència en les tasques acadèmiques, aspectes vinculats a l’expectativa de rendiment del model UTAUT2. Tanmateix, també expressen preocupacions relacionades amb la complexitat de les eines, la manca de competències digitals i les dificultats per utilitzar-les adequadament. El suport del professorat i de les institucions educatives apareix com un element fonamental per afavorir-ne l’acceptació, mentre que l’interès personal, l’experiència prèvia, el cost d’algunes aplicacions i l’adquisició progressiva de l’hàbit d’ús condicionen la intenció d’incorporar-les al procés formatiu.
L’article conclou que la intel·ligència artificial pot esdevenir un recurs valuós per personalitzar l’aprenentatge, ampliar l’accés al coneixement i reforçar el desenvolupament de competències entre els futurs professionals d’infermeria. No obstant això, la seva integració efectiva requereix abordar les barreres tècniques i formatives, les desigualtats en l’accés a la tecnologia i els reptes ètics que comporta el seu ús. En aquest sentit, les autores i l’autor remarquen que la intel·ligència artificial s’ha d’incorporar com una eina de suport que complementi, però no substitueixi, la dimensió humana, relacional i crítica pròpia de l’educació infermera.
From Theory to Practice: A Methodology Article Describing the Eight-Stage Health Education Planning Instrument in Community Health Education
Les investigadores del grup de recerca GREISI (UdL–IRBLleida) han publicat recentment a la revista Healthcare l’article “From Theory to Practice: A Methodology Article Describing the Eight-Stage Health Education Planning Instrument in Community Health Education”.
Aquest treball metodològic descriu i aplica, per primera vegada en la literatura científica, l’Instrument de Planificació d’Educació per a la Salut en 8 etapes, un marc lògic i operatiu que guia el disseny d’intervencions d’educació per a la salut des de l’anàlisi de la situació i la identificació de necessitats, fins a la definició d’objectius, la selecció d’estratègies i activitats, la implementació, l’avaluació i el seguiment amb una mirada de sostenibilitat i institucionalització.
L’article il·lustra l’aplicació de l’instrument a través d’un cas pràctic: la intervenció comunitària “Rethinking COVID-19”, desenvolupada en el marc del projecte IlerCOVID. Es tracta d’un taller presencial de dues hores, implementat en municipis de la comarca del Segrià, que combina contingut breu i dinàmiques participatives en tres blocs: higiene de mans, hàbits saludables i gestió/afrontament emocional. La proposta incorpora models teòrics del canvi de conducta (com el model ASE, el TTM i l’I-Change) i utilitza la Behavior Change Wheel per connectar determinants, funcions d’intervenció i tècniques de canvi de conducta, mantenint el rigor metodològic i l’adaptabilitat al context local.
Tot i que l’exemple inclou un plantejament d’avaluació pre-post, l’article se centra especialment en el procés metodològic i en com assegurar la qualitat de la implementació (fidelitat), l’acceptabilitat de la intervenció i la seva replicabilitat. En aquest sentit, s’hi descriuen elements clau com la formació de les persones facilitadores, l’estandardització del guió, el pilotatge formatiu inicial i la recollida de feedback per ajustar materials i procediments.
L’estudi ha estat finançat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya (expedient 2020PANDE00124) i per la Càtedra de Desenvolupament d’Organitzacions i Territoris Saludables i Sostenibles (DOTSS) de la Universitat de Lleida i la Diputació de Lleida (expedient 2026DOTSS005).
Improving Parents' Emotional Well-Being in NICU:A Scoping Review
Les investigadores del GREISI i del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida han publicat un nou article a la revista Nursing in Critical Care titulat “Improving Parents' Emotional Well-Being in NICU: A Scoping Review”.
L’estudi parteix del fet que els pares a la unitat de cures intensives neonatals (UCIN) sovint viuen estrès, ansietat i aïllament, amb impacte en la seva salut mental i en la implicació en la cura dels seus nadons. L’objectiu de la recerca és analitzar, resumir i comparar l’evidència científica més recent sobre intervencions dirigides a pares a la UCIN per millorar-ne l’estat emocional.
S’ha dut a terme una scoping review seguint la metodologia d’Arksey i O’Malley i la guia PRISMA-ScR, amb avaluació de qualitat mitjançant les eines CASP i JBI. Es van cercar estudis a PubMed, CINAHL Plus i Scopus (2022–2024) i es van incloure 27 estudis, principalment assaigs clínics aleatoritzats, estudis quasi-experimentals i estudis qualitatius.
Els resultats mostren que les intervencions familiars de baixa complexitat, les teràpies alternatives i les estratègies de comunicació i formació per a pares són efectives per millorar la salut emocional i el benestar familiar, augmentar l’autoeficàcia parental, reforçar la cohesió familiar i facilitar l’adaptació a la UCIN. L’article conclou que és essencial aplicar intervencions individualitzades que integrin suport psicològic, educació en les cures i comunicació eficaç, i subratlla el paper clau de la infermeria i dels gestors a l’hora de promoure estratègies que reforcin la salut emocional de les famílies i la qualitat de l’atenció a la UCIN.
Trends in Dehydration in Older People: Identifying Landmark Scientific Contributions
Investigadores del GREISI i professores del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia de la UdL han publicat l'article científic "Trends in Dehydration in Older People: Identifying Landmark Scientific Contributions" a la revista Nutrients.
Aquest article analitza la producció científica sobre la deshidratació en persones grans, un problema que causa desequilibris electrolítics i incrementa la morbiditat i mortalitat en aquest grup d'edat. A partir d’una anàlisi bibliomètrica basada en la base de dades Web of Science Core Collection, es van examinar 205 articles, evidenciant un increment significatiu en el nombre de publicacions des del 2012, amb el 2021 com a any més productiu. Tot i que els Estats Units lideren en volum de publicacions, el Regne Unit destaca per comptar amb els autors més prolífics i per tenir les col·laboracions internacionals més rellevants. Les investigacions se centren en la prevalença, els factors associats i les conseqüències de la deshidratació, però es posa de manifest la necessitat d’impulsar estudis orientats a desenvolupar intervencions per mitigar aquest problema i reduir la morbimortalitat associada.
Sense of Coherence and Perceived Academic Stress Among Nursing Students: A Multicenter Cross-Sectional Study
Les investigadores del GREISI i professores del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia de la UdL, Ana Lavedán, Olga Masot i Teresa Botigué, han participat en la publicació d’un nou article científic a la revista Nursing Reports.
L’estudi, titulat “Sense of Coherence and Perceived Academic Stress Among Nursing Students: A Multicenter Cross-Sectional Study”, analitza la relació entre el sentit de coherència (un concepte del paradigma salutogènic, que fa referència a la capacitat de les persones per comprendre, gestionar i donar significat a les situacions de la vida) i l’estrès acadèmic percebut pels estudiants d’infermeria.
La recerca s’ha dut a terme amb la participació de 1.301 estudiants d’infermeria de tres universitats públiques catalanes (UdG, URV i UdL) i de la Universidad de La Frontera (Xile). Els resultats mostren que els estudiants amb un sentit de coherència més elevat presenten nivells més baixos d’estrès davant la majoria d’activitats acadèmiques, com ara exàmens, treballs escrits o seminaris. Tot i això, en activitats d’alta intensitat emocional, com les simulacions clíniques i les presentacions orals, aquesta protecció resulta menys evident.
L’estudi posa de manifest la importància d’incorporar estratègies educatives i preventives que reforcin el sentit de coherència dins els programes formatius d’infermeria, així com la necessitat d’identificar aquells estudiants més vulnerables a l’estrès, per oferir-los suport específic.
Més informació:
Si desitgen llegir l'article complet, només han de clicar sobre la imatge i seran redirigits automàticament a la pàgina web on està publicat.