Investigadores del GREISI i professores del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia de la UdL han publicat l'article científic "Trends in Dehydration in Older People: Identifying Landmark Scientific Contributions" a la revista Nutrients.

Aquest article analitza la producció científica sobre la deshidratació en persones grans, un problema que causa desequilibris electrolítics i incrementa la morbiditat i mortalitat en aquest grup d'edat. A partir d’una anàlisi bibliomètrica basada en la base de dades Web of Science Core Collection, es van examinar 205 articles, evidenciant un increment significatiu en el nombre de publicacions des del 2012, amb el 2021 com a any més productiu. Tot i que els Estats Units lideren en volum de publicacions, el Regne Unit destaca per comptar amb els autors més prolífics i per tenir les col·laboracions internacionals més rellevants. Les investigacions se centren en la prevalença, els factors associats i les conseqüències de la deshidratació, però es posa de manifest la necessitat d’impulsar estudis orientats a desenvolupar intervencions per mitigar aquest problema i reduir la morbimortalitat associada.

Les investigadores del GREISI i professores del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia de la UdL, Ana Lavedán, Olga Masot i Teresa Botigué, han participat en la publicació d’un nou article científic a la revista Nursing Reports.

L’estudi, titulat “Sense of Coherence and Perceived Academic Stress Among Nursing Students: A Multicenter Cross-Sectional Study”, analitza la relació entre el sentit de coherència (un concepte del paradigma salutogènic, que fa referència a la capacitat de les persones per comprendre, gestionar i donar significat a les situacions de la vida) i l’estrès acadèmic percebut pels estudiants d’infermeria.

La recerca s’ha dut a terme amb la participació de 1.301 estudiants d’infermeria de tres universitats públiques catalanes (UdG, URV i UdL) i de la Universidad de La Frontera (Xile). Els resultats mostren que els estudiants amb un sentit de coherència més elevat presenten nivells més baixos d’estrès davant la majoria d’activitats acadèmiques, com ara exàmens, treballs escrits o seminaris. Tot i això, en activitats d’alta intensitat emocional, com les simulacions clíniques i les presentacions orals, aquesta protecció resulta menys evident.

L’estudi posa de manifest la importància d’incorporar estratègies educatives i preventives que reforcin el sentit de coherència dins els programes formatius d’infermeria, així com la necessitat d’identificar aquells estudiants més vulnerables a l’estrès, per oferir-los suport específic.

Més informació:

Si desitgen llegir l'article complet, només han de clicar sobre la imatge i seran redirigits automàticament a la pàgina web on està publicat.